De crisi

De vegades, com supòs que a moltes persones, m'agrada divagar amb els companys i, per descomptat, resoldre els problemes del mon i, fins i tot, de vegades, els de més prop.

De vegades, en les deliberacions d'aquests petits comitès en surten idees, algunes de les quals, es podrien posar en pràctica. D'altres, millor no esmentar-les.

Personalment m'agrada aportar-ne. Idees, anàlisis, propostes, valoracions i tot el que pugueu imaginar. De entre totes i de les moltes aportacions al debat normalment quasi cap acaba a la llum pública -quina por!- però, aquests dies, els mitjans de comunicació n'han feta pública, encara que indirectament, una. El valor del voluntariat i el valor de les persones jubilades. 

Sí. I he quedat sorprès. Ja sé que els motius no en son ben bé els mateixos però, a la pràctica, n'és una bona aportació de com solucionar la crisi o, al manco, una part d'ella.

El CIM s'estalviarà un sou. La figura del coordinador científic de l'IME però, la feina, es seguirà desenvolupant. Com? Un voluntari. Què? Sí, un voluntari jubilat!.

Si aplicam aquesta mateixa formula als assessors, càrrecs de confiança, alliberats varis, polítics... Sabeu quants d'euros ens podríem estalviar en aquestes despeses i emprar-los per abonar deutes, per ajudar a qui ho necessita, per potenciar polítiques de treball, per...

O pensau que no hi ha persones voluntàries, que no hi ha persones jubilades (o no) que n'estarien disposats a fer el mateix?

O és que no totes les persones que ocupen un càrrec no han de tenir la mateixa consideració?

D Dilemes

Des del dia en que es van començar a sentir comentaris de que enguany, a les Festes de Gràcia, hi hauria canvis en la programació, vaig estar neguitós pensant en com em podria afectar personalment. 


El canviar en sí no és dolent, tot i que els humans som donats a fer el que és costum i ens costa assimilar el que no coneixem. Els canvis, però, es fan per alguna motivació. No te sentit canviar el que funciona i, si és que es vol fer una innovació, aquesta també ha d'obeir a algun criteri determinat. 


Quan he tingut el programa a casa n'he fet una ullada i... Redéu, el primer dilema. Per circumstàncies que no venen al cas, al llarg de la meva vida he assistit moltes vegades a la sortida del fabioler, quan al mati, s'atraca a l'ajuntament i demana permís al caixer batle per a començar el replec. No som molts els que any rera any ens trobam a la plaça en un moment entranyable: l'inici de la festa.


També, des de fa uns anys, acostumem, abans de l'inici de la festa, a sortir a saludar el naixement del dia. Anam a veure la sortida del sol, prenim un cafè i cap a la plaça de l'ajuntament.

Enguany, un dels canvis, és l'hora de sortida del fabioler. Aquest avançarà el seu horari quaranta-cinc minuts! El fabioler serà a l'ajuntament en un parell de minuts de diferència a que el sol ens mostri el somriure d'un nou dia. No sé si era necessari aquest canvi però jo no podré ser a ambdues bandes a la vegada.


Enguany anirem a la plaça de l'ajuntament a l'hora de la sortida de la colcada. L'any que ve... Qui ho sap!