DE distàncies

De tots és sabut que la teoria geològica de plaques és la més acceptada. Que els continents es mouen i que, les distàncies entre dos punts, per tant, no tenen per què ser sempre les mateixes.

També és per tots sabut que la distància més curta entre dos punts és la que es pot traçar amb una línia recta. També sabem que la terra no és plana i que segons quines línies físiques no es poden materialitzar amb una recta -bé, es podria matissar, però pel que fa, no ve al cas-.

També podem assegurar que en el darrers temps hem aconseguit una tecnologia que ens ajuda a ser més precisos en la medició de les distàncies, des de les més grans a aquelles microscòpiques.

A Menorca, per descomptat, també feim servir tots aquests coneixements i, clar, també els posam en pràctica.

Després de moltes investigacions -que no he realitzat jo, que consti- s'ha trobat una nova dada mesurant la distància que hi ha de Maó a Ciutadella. Es veu que s'ha pogut constatar que amb la deriva dels continents, amb el moviment de plaques, hi ha un punt on les dues poblacions, històricament enfrontades, son un poc més veïnes. L'informe no diu sí la distància és presa en línia recta o és la que recorreran els vehicles que vulguin anar d'una banda a l'altra.

Aquesta dada ens ajudarà a estalviar ja que farà que s'hagi de recalcular el cost vertader del desplaçament de mercaderies i de persones.

Us deix el document per si algú te interès en estudiar-lo.

DE pintura

Aquesta setmana he fet una cosa que feia temps que no feia, anar a veure una exposició de pintura. He anat a veure la que hi ha al Claustre del Carme, exposició del concurs de pintura de les Festes de Gràcia.

La veritat és que n'hi ha un quants que em van semblar molt interessants. No sé si bons o no, tècnicament parlant, però a jo em van agradar. Com sol passar normalment amb els concursos no vaig entendre la decisió del jurat. Dels elegits cap era del meu gust tot i que, el que va guanyar, no em feia mal als ulls. Vull dir que tenia alguna cosa que no et molesta, però, posat cap per avall, crec tindria la mateixa acceptació.

Tal vegada no estaria malament que en el jurat en fes públic el que els ha fet decidir-se per uns i no pels altres. Així, els que no hi entenem, en podríem aprendre.

De viatges, dietes i altres

Ja han acabat les eleccions al parlament europeu. Redéu quina campanya més desencisadora. Com es preveia els dos partits grossos, que de grans en prodríem xerrar, s'ho han pres més com unes primàries que no el que havia de ser. Explicar Europa, explicar les diferències. Definir que faran. Clar que, com després es forma part d'un grup més gran, la cosa queda aigualida.

De totes maneres el que volia dir no és açò. De la campanya m'he quedat amb l'ús i abús que se'n pot fer dels doblers públics. Pel que s'ha dit, els diputats tenen un xec en blanc en quan a viatges, hotels.. per desenvolupar les seves funcions. Bé, no serè jo qui discutiré que està bé que facin feina i que corrin el país a la recerca de problemes i solucions. El que no hi ha d'haver és abús. Seria més bo d'entendre que volessin el diputats dels partits minoritaris, ja que dels majoritaris n'hi ha de repartits per a tot el territori. O és que no es coordinen?

De totes maneres, i per no ser molt estricte, els diputats que emprin bitllets, hotels i el que sigui amb doblers de l'erari públic ho tindrien que justificar. Ja que ho pagam entre tots, tots ens hem d'aprofitar de la feina.

Així, encara que per a molts la idea pot ser descabellada, tal vegada s'ha de plantejar que per abonar les despeses, el diputat presenti on ha anat, per a què, amb qui s'ha reunit, quan de temps ha durat la reunió, quines conclusions han tret.. i açò que sigui d'utilitat per a tots. Així sabríem si els diputats fan feina pel país o pels seus (o del partit) interessos.

Estaria bé que algú ens dones informació de quines quantitats esteim rallant. De s'hi ha diputats que viatgen més del compte. Estaria bé de donar un poc més de llum a la professió política...

Pot ser així no hi hauria tanta abstenció.

DE - interpretacions

La lletra petita sempre és la lletra petita i, que consti, que de vegades no és una qüestió del seu tamany sinó de la manera com s'entenen les coses.

A finals d'agost de l'any passat, més o manco, vaig fer una petició al CIM perquè m'abonessin el cost de la renovació del permís de conduir. Era, segons jo, una cosa que quedava clara a l'actual Acord Marc, el que seria l'equivalent a un conveni col·lectiu. Bé, no va ser així i la cosa ha anat rodant i, possiblement seguirà rodant. Aquest que expòs, és l'escrit que he adreçat aquests dies al CIM. Tot i que és un tema personal, pens que no és inadequat per la idea d'aquest bloc. Així també, qui ho llegesqui podrà tenir la seva interpretació. Un dia vaig sentir un polític que deia "de derrota en derrota hasta la victória final". De moment n'he perdut una altra, però ja arribarà.


Fa uns dies, el DIC, em va comunicar que havia rebut la resposta de la DIRI confirmant la denegació a la meva petició d'ajut per renovació del permís de conduir. No sé ben bé quins van ser els adjectius que se'm van passar pel cap. En podria citar alguns però no cal, al final és que, fins i tot, i com a conclusió, em fa gràcia.

He de dir que el Servei de Gestió de Persones va ser àgil en respondre l'escrit de petició. 11 dies per a denegar-ho. De l'altre escrit presentat el mateix dia, que ja era còpia d'una altra petició de quatre anys enrere, encara no he tingut resposta. Per respondre a l'aclariment demanat pel DI s'ha tardat un poc més.

I ara em trob en una situació un tant estranya. És veritat que el Catàleg de llocs de treball del CIM no especifica el disposar del permís de conducció com a requisit però, també és veritat, que la principal funció d'un vigilant de patrimoni és aquesta, la de vigilar el patrimoni i, dins la seu de la corporació, hi ha poques pedres a vigilar. També és cert que el CIM va adquirir en el seu moment un vehicle per al servei en qüestió i aquest sempre ha estat adjudicat al vigilant com una eina de la seva responsabilitat.

I ara no sé com he de realitzar les meves funcions. En els escrits que sobre el tema ha fet el CIM només denega la petició, en cap moment indica com he de fer per complir amb el que indica el catàleg sobre el que són les meves funcions i que, sense vehicle, no puc realitzar.

Fins el moment de fer la petició no havia tingut cap problema en conduir, i faig la petició perquè el nou Acord Marc així ho contempla i, jo, il·lús, interpret que em pertoca. Ara fins i tot tenc por. Sí per desgracia tingués un accident de transit, de fet en vaig tenir un ja fa uns anys sense danys personals, quina postura prendria el CIM, la que posa l'Acord Marc o m'expedientaria per conduir quan no és requisit de la meva plaça?

Cadascú es posa les cucales on creu les ha de menester, jo també. Per tant, seguiré fent part de la meva feina al camp i, mantindré la meva postura de certs dies no conduir, els que consideri. El Departament ja se'n fa la idea. Per tant, si ens trobem pels passadissos i ens saludem en hores no habituals, ja sabran quin és el motiu. Aquest dia no toca conduir.
..

No sé si s'enten, que en pensau vosaltres?

Presentació

Feia estona m’havia plantejat escriure de manera periòdica sobre temes d’actualitat. Per posicionar-me en els debats públics. Treure nous temes, grans o petits, que podent ser interessants, -segons el meu punt de vista, clar- no tenien ressò als mitjans de comunicació. Etc.

De fet ja havia començat la presentació, que no he trobat –a saber per on deu romandre-, tot pensant que el títol havia de ser DE, sí, simplement DE.

Volia que aquesta preposició fos l’entrada del que volia dir, de quina temàtica volia xerrar, de quina qüestió volia plantejar.

Bé, com s’ha dit, no ho vaig fer. És una idea més que va quedar amb açò, una idea.

Els motius, uf... La vessa, la por... Per què? i, i... no ho sé.

La vessa no cal explicar-la. Cadascú és com és i, bé, jo som com som i, de vessut -per segons quines coses- ho som molt.

La por pot ser un poc més difícil d’explicar.

El que era clar és que si em comprometia ho havia de fer i açò era assumir una responsabilitat i, com que em conec, sé que em crea problemes si després no ho faig.

Per altra banda, per escriure tenc els reflexes lents. Necessit pensar-me el que vull dir. Vull estar segur del que escric. El que s’escriu queda escrit i es pot retrobar durant molt de temps i, els medis de comunicació estan a l’abast d’un nombrós públic.

També, quan et planteges fer una cosa com aquesta, saps que ha de tenir un mínim de serietat i també un mínim de tamany, aquest, un altre problema afegit.

A més, has d’estar disposat a tenir repliques, a tenir que contestar... i tot açò em va crear una muntanya al davant, quan encara no ho havia començat!

Però els temes als quals voldries donar l’opinió segueixen succeint, segueixen existint i, per açò, m’he plantejat la possibilitat de treure’ls dins del bloc.

El bloc, tot i que és públic, és familiar. El coneixen poques persones i aquestes son properes, amics. Aquí és més bo de fer opinar. Qui el llegeix –que sé que algú ho fa- ja em coneix. No trobarà estrany que escrigui algun disbarat, ni que digui alguna bestiesa, ni el que sigui.

D'Electriques (090223)

Aquesta setmana ja havia complert però les circumstàncies demanen un nou comentari.
Ahir, dissabte, en arribar a casa tot era a les fosques. Cerc un llanterna, mir els diferencials, tots son aixecats, mir si el llum de l'escala s'encen, i sí, aquest sí. Problemes. I no tenc ni idea del que he de fer.

Telefon a la companyia subministradora per comunicar que no m'entra llum a la casa. La veu de l'altre banda del fil és femenina, jove i en català. Primer identificació, número de contracte.. com si a les fosques sigui bo de trobar.

Bé, el diàleg és més o manco que si hi ha llum a l'escala el problema és meu i no de la companyia. Jo deman que com ho sap ja que tenc els diferencials aixecats, ho sigui que de moment no hi arriba corrent. Em diu que ho demani als veïns. I, ara per ara, no en tenc cap. Insisteix en que s'ho mirin i ella insisteix en que la culpa no és de la companyia que m'he de cercar un electricista. tira i afluixa i més tira i afluixa. Bé, em diu que si ella m'envia un electricista la quota és de 160€.
Son les vuit i mitja del capvespre del dissabte de carnaval. A qui trobaré ara? Seguesc demanant que com sap que és un problema meu i no de la companyia. Al final deman que m'envii el tècnic, que sí és culpa de la meva instal·lació em faré càrrec de les despeses i que sí no, no. Que he de fer? No sé des de quan no tenc llum i només falta que faixi malbé el que hi ha a la nevera i als congeladors!

Venen els tècnics. Son d'una altra companyia. Quasi bé, el primer que em diuen és que sí és de la meva responsabilitat hauré d'assumir el pagament.

Comencen a mirar. Els fusibles generals de la instal·lació estan bé. Es miren una altra caixa i uep, aquesta tampoc reb corrent. Ara ja som al carrer. El fusible de la subministradora està completament cremat. Els vianants, a més de mirar les disfresses també miren als operaris dalt l'escala. Baraten el fusible. Es fa la llum. L'encarregat em diu que l'avaria és de la companyia i que no he de pagar res. Així i tot els don una propina perquè es preguin unes cerveses a la meva salut.

Si hagués trobat un professional l'hagués tingut que pagar per dir-me que el problema era de la companyia i que aquesta ho havia de solucionar. Quina collonada.

Ara tenc llum i.. estic un poc més tranquil.

DE - D'e-factura (090109)

De cada dia més m’agraden manco les etiquetes. No és el que ets sinó el que fas. Ara tothom mira pel medi ambient. Em fa gràcia, però ja m’està bé que sigui així.

Per la meva part intent col•laborar, sobre tot amb les coses que em son pràctiques, que no necessit pensar-hi gaire, ni que doni molta feina. Reduir – Reutilitzar - Reciclar son paraules més o manco aplicades en les tasques de la vida quotidiana dins uns marges, crec que, acceptables.

L’altre dia vaig rebre carta d’una companyia elèctrica –no cal dir el nom- on a més de la factura del període corresponent, aquesta venia acompanyada d’un fulletó on, entre d’altres, t’animava a apuntar-te a la factura electrònica, a la factura sense paper.

No crec amb la bonança de les intencions però considerà que hi havia de fer cas. Obrim la pàgina d’Internet corresponent. Emplenam les dades que sol•liciten i, uep! Ja està. No és només que eliminin el paper. S’han d’acceptar les condicions.

Sí, hi ha condicions. Les teves dades entren a formar part d’un fitxer amb el qual dones permís perque et puguin bombardejar amb propaganda i, a més, poder passar –vendre- aquest fitxer a altres empreses per a que també te’n puguin fer arribar de seva i, pot ser, que vendre les dades també.

Si vols, després et pots donar de baixa d’aquest fitxer però no amb el mateix sistema que empres per apuntar-te. As de fer un escrit adjuntant una fotocòpia del DNI i enviar-ho per correu.

Em consider una persona respectuosa amb la naturalesa i, també, un consumidor més o manco responsable. En aquest cas ha guanyat l’etiqueta de consumidor i no vaig enviar la subscripció.

Vull contribuir a reduir però no a qualsevol preu.

No és de rebut que es mesclin bones intencions amb interessos, que a més no tenen res a veure. No és de rebut que per ajudar al medi ambient hagis d’acceptar coses que només son del seu interès –sí fos del meu m'hi apuntaria voluntàriament-.
No és de rebut que per donar-te d’alta o facis tranquil•lament des de casa i no puguis emprar el mateix sistema per donar-te de baixa, sempre posant, clar, les dificultats al consumidor.

Bé, així, jo NO a e-factura.