Feia estona m’havia plantejat escriure de manera periòdica sobre temes d’actualitat. Per posicionar-me en els debats públics. Treure nous temes, grans o petits, que podent ser interessants, -segons el meu punt de vista, clar- no tenien ressò als mitjans de comunicació. Etc.
De fet ja havia començat la presentació, que no he trobat –a saber per on deu romandre-, tot pensant que el títol havia de ser DE, sí, simplement DE.
Volia que aquesta preposició fos l’entrada del que volia dir, de quina temàtica volia xerrar, de quina qüestió volia plantejar.
Bé, com s’ha dit, no ho vaig fer. És una idea més que va quedar amb açò, una idea.
Els motius, uf... La vessa, la por... Per què? i, i... no ho sé.
La vessa no cal explicar-la. Cadascú és com és i, bé, jo som com som i, de vessut -per segons quines coses- ho som molt.
La por pot ser un poc més difícil d’explicar.
El que era clar és que si em comprometia ho havia de fer i açò era assumir una responsabilitat i, com que em conec, sé que em crea problemes si després no ho faig.
Per altra banda, per escriure tenc els reflexes lents. Necessit pensar-me el que vull dir. Vull estar segur del que escric. El que s’escriu queda escrit i es pot retrobar durant molt de temps i, els medis de comunicació estan a l’abast d’un nombrós públic.
També, quan et planteges fer una cosa com aquesta, saps que ha de tenir un mínim de serietat i també un mínim de tamany, aquest, un altre problema afegit.
A més, has d’estar disposat a tenir repliques, a tenir que contestar... i tot açò em va crear una muntanya al davant, quan encara no ho havia començat!
Però els temes als quals voldries donar l’opinió segueixen succeint, segueixen existint i, per açò, m’he plantejat la possibilitat de treure’ls dins del bloc.
El bloc, tot i que és públic, és familiar. El coneixen poques persones i aquestes son properes, amics. Aquí és més bo de fer opinar. Qui el llegeix –que sé que algú ho fa- ja em coneix. No trobarà estrany que escrigui algun disbarat, ni que digui alguna bestiesa, ni el que sigui.
dimarts, 24 de febrer del 2009
dilluns, 23 de febrer del 2009
D'Electriques (090223)
Aquesta setmana ja havia complert però les circumstàncies demanen un nou comentari.
Ahir, dissabte, en arribar a casa tot era a les fosques. Cerc un llanterna, mir els diferencials, tots son aixecats, mir si el llum de l'escala s'encen, i sí, aquest sí. Problemes. I no tenc ni idea del que he de fer.
Telefon a la companyia subministradora per comunicar que no m'entra llum a la casa. La veu de l'altre banda del fil és femenina, jove i en català. Primer identificació, número de contracte.. com si a les fosques sigui bo de trobar.
Bé, el diàleg és més o manco que si hi ha llum a l'escala el problema és meu i no de la companyia. Jo deman que com ho sap ja que tenc els diferencials aixecats, ho sigui que de moment no hi arriba corrent. Em diu que ho demani als veïns. I, ara per ara, no en tenc cap. Insisteix en que s'ho mirin i ella insisteix en que la culpa no és de la companyia que m'he de cercar un electricista. tira i afluixa i més tira i afluixa. Bé, em diu que si ella m'envia un electricista la quota és de 160€.
Son les vuit i mitja del capvespre del dissabte de carnaval. A qui trobaré ara? Seguesc demanant que com sap que és un problema meu i no de la companyia. Al final deman que m'envii el tècnic, que sí és culpa de la meva instal·lació em faré càrrec de les despeses i que sí no, no. Que he de fer? No sé des de quan no tenc llum i només falta que faixi malbé el que hi ha a la nevera i als congeladors!
Venen els tècnics. Son d'una altra companyia. Quasi bé, el primer que em diuen és que sí és de la meva responsabilitat hauré d'assumir el pagament.
Comencen a mirar. Els fusibles generals de la instal·lació estan bé. Es miren una altra caixa i uep, aquesta tampoc reb corrent. Ara ja som al carrer. El fusible de la subministradora està completament cremat. Els vianants, a més de mirar les disfresses també miren als operaris dalt l'escala. Baraten el fusible. Es fa la llum. L'encarregat em diu que l'avaria és de la companyia i que no he de pagar res. Així i tot els don una propina perquè es preguin unes cerveses a la meva salut.
Si hagués trobat un professional l'hagués tingut que pagar per dir-me que el problema era de la companyia i que aquesta ho havia de solucionar. Quina collonada.
Ara tenc llum i.. estic un poc més tranquil.
Ahir, dissabte, en arribar a casa tot era a les fosques. Cerc un llanterna, mir els diferencials, tots son aixecats, mir si el llum de l'escala s'encen, i sí, aquest sí. Problemes. I no tenc ni idea del que he de fer.
Telefon a la companyia subministradora per comunicar que no m'entra llum a la casa. La veu de l'altre banda del fil és femenina, jove i en català. Primer identificació, número de contracte.. com si a les fosques sigui bo de trobar.
Bé, el diàleg és més o manco que si hi ha llum a l'escala el problema és meu i no de la companyia. Jo deman que com ho sap ja que tenc els diferencials aixecats, ho sigui que de moment no hi arriba corrent. Em diu que ho demani als veïns. I, ara per ara, no en tenc cap. Insisteix en que s'ho mirin i ella insisteix en que la culpa no és de la companyia que m'he de cercar un electricista. tira i afluixa i més tira i afluixa. Bé, em diu que si ella m'envia un electricista la quota és de 160€.
Son les vuit i mitja del capvespre del dissabte de carnaval. A qui trobaré ara? Seguesc demanant que com sap que és un problema meu i no de la companyia. Al final deman que m'envii el tècnic, que sí és culpa de la meva instal·lació em faré càrrec de les despeses i que sí no, no. Que he de fer? No sé des de quan no tenc llum i només falta que faixi malbé el que hi ha a la nevera i als congeladors!
Venen els tècnics. Son d'una altra companyia. Quasi bé, el primer que em diuen és que sí és de la meva responsabilitat hauré d'assumir el pagament.
Comencen a mirar. Els fusibles generals de la instal·lació estan bé. Es miren una altra caixa i uep, aquesta tampoc reb corrent. Ara ja som al carrer. El fusible de la subministradora està completament cremat. Els vianants, a més de mirar les disfresses també miren als operaris dalt l'escala. Baraten el fusible. Es fa la llum. L'encarregat em diu que l'avaria és de la companyia i que no he de pagar res. Així i tot els don una propina perquè es preguin unes cerveses a la meva salut.
Si hagués trobat un professional l'hagués tingut que pagar per dir-me que el problema era de la companyia i que aquesta ho havia de solucionar. Quina collonada.
Ara tenc llum i.. estic un poc més tranquil.
DE - D'e-factura (090109)
De cada dia més m’agraden manco les etiquetes. No és el que ets sinó el que fas. Ara tothom mira pel medi ambient. Em fa gràcia, però ja m’està bé que sigui així.
Per la meva part intent col•laborar, sobre tot amb les coses que em son pràctiques, que no necessit pensar-hi gaire, ni que doni molta feina. Reduir – Reutilitzar - Reciclar son paraules més o manco aplicades en les tasques de la vida quotidiana dins uns marges, crec que, acceptables.
L’altre dia vaig rebre carta d’una companyia elèctrica –no cal dir el nom- on a més de la factura del període corresponent, aquesta venia acompanyada d’un fulletó on, entre d’altres, t’animava a apuntar-te a la factura electrònica, a la factura sense paper.
No crec amb la bonança de les intencions però considerà que hi havia de fer cas. Obrim la pàgina d’Internet corresponent. Emplenam les dades que sol•liciten i, uep! Ja està. No és només que eliminin el paper. S’han d’acceptar les condicions.
Sí, hi ha condicions. Les teves dades entren a formar part d’un fitxer amb el qual dones permís perque et puguin bombardejar amb propaganda i, a més, poder passar –vendre- aquest fitxer a altres empreses per a que també te’n puguin fer arribar de seva i, pot ser, que vendre les dades també.
Si vols, després et pots donar de baixa d’aquest fitxer però no amb el mateix sistema que empres per apuntar-te. As de fer un escrit adjuntant una fotocòpia del DNI i enviar-ho per correu.
Em consider una persona respectuosa amb la naturalesa i, també, un consumidor més o manco responsable. En aquest cas ha guanyat l’etiqueta de consumidor i no vaig enviar la subscripció.
Vull contribuir a reduir però no a qualsevol preu.
No és de rebut que es mesclin bones intencions amb interessos, que a més no tenen res a veure. No és de rebut que per ajudar al medi ambient hagis d’acceptar coses que només son del seu interès –sí fos del meu m'hi apuntaria voluntàriament-.
No és de rebut que per donar-te d’alta o facis tranquil•lament des de casa i no puguis emprar el mateix sistema per donar-te de baixa, sempre posant, clar, les dificultats al consumidor.
Bé, així, jo NO a e-factura.
Per la meva part intent col•laborar, sobre tot amb les coses que em son pràctiques, que no necessit pensar-hi gaire, ni que doni molta feina. Reduir – Reutilitzar - Reciclar son paraules més o manco aplicades en les tasques de la vida quotidiana dins uns marges, crec que, acceptables.
L’altre dia vaig rebre carta d’una companyia elèctrica –no cal dir el nom- on a més de la factura del període corresponent, aquesta venia acompanyada d’un fulletó on, entre d’altres, t’animava a apuntar-te a la factura electrònica, a la factura sense paper.
No crec amb la bonança de les intencions però considerà que hi havia de fer cas. Obrim la pàgina d’Internet corresponent. Emplenam les dades que sol•liciten i, uep! Ja està. No és només que eliminin el paper. S’han d’acceptar les condicions.
Sí, hi ha condicions. Les teves dades entren a formar part d’un fitxer amb el qual dones permís perque et puguin bombardejar amb propaganda i, a més, poder passar –vendre- aquest fitxer a altres empreses per a que també te’n puguin fer arribar de seva i, pot ser, que vendre les dades també.
Si vols, després et pots donar de baixa d’aquest fitxer però no amb el mateix sistema que empres per apuntar-te. As de fer un escrit adjuntant una fotocòpia del DNI i enviar-ho per correu.
Em consider una persona respectuosa amb la naturalesa i, també, un consumidor més o manco responsable. En aquest cas ha guanyat l’etiqueta de consumidor i no vaig enviar la subscripció.
Vull contribuir a reduir però no a qualsevol preu.
No és de rebut que es mesclin bones intencions amb interessos, que a més no tenen res a veure. No és de rebut que per ajudar al medi ambient hagis d’acceptar coses que només son del seu interès –sí fos del meu m'hi apuntaria voluntàriament-.
No és de rebut que per donar-te d’alta o facis tranquil•lament des de casa i no puguis emprar el mateix sistema per donar-te de baixa, sempre posant, clar, les dificultats al consumidor.
Bé, així, jo NO a e-factura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)