De vegades, com supòs que a moltes persones, m'agrada divagar amb els companys i, per descomptat, resoldre els problemes del mon i, fins i tot, de vegades, els de més prop.
De vegades, en les deliberacions d'aquests petits comitès en surten idees, algunes de les quals, es podrien posar en pràctica. D'altres, millor no esmentar-les.
Personalment m'agrada aportar-ne. Idees, anàlisis, propostes, valoracions i tot el que pugueu imaginar. De entre totes i de les moltes aportacions al debat normalment quasi cap acaba a la llum pública -quina por!- però, aquests dies, els mitjans de comunicació n'han feta pública, encara que indirectament, una. El valor del voluntariat i el valor de les persones jubilades.
Sí. I he quedat sorprès. Ja sé que els motius no en son ben bé els mateixos però, a la pràctica, n'és una bona aportació de com solucionar la crisi o, al manco, una part d'ella.
El CIM s'estalviarà un sou. La figura del coordinador científic de l'IME però, la feina, es seguirà desenvolupant. Com? Un voluntari. Què? Sí, un voluntari jubilat!.
Si aplicam aquesta mateixa formula als assessors, càrrecs de confiança, alliberats varis, polítics... Sabeu quants d'euros ens podríem estalviar en aquestes despeses i emprar-los per abonar deutes, per ajudar a qui ho necessita, per potenciar polítiques de treball, per...
O pensau que no hi ha persones voluntàries, que no hi ha persones jubilades (o no) que n'estarien disposats a fer el mateix?
O és que no totes les persones que ocupen un càrrec no han de tenir la mateixa consideració?
