dilluns, 23 de febrer del 2009

D'Electriques (090223)

Aquesta setmana ja havia complert però les circumstàncies demanen un nou comentari.
Ahir, dissabte, en arribar a casa tot era a les fosques. Cerc un llanterna, mir els diferencials, tots son aixecats, mir si el llum de l'escala s'encen, i sí, aquest sí. Problemes. I no tenc ni idea del que he de fer.

Telefon a la companyia subministradora per comunicar que no m'entra llum a la casa. La veu de l'altre banda del fil és femenina, jove i en català. Primer identificació, número de contracte.. com si a les fosques sigui bo de trobar.

Bé, el diàleg és més o manco que si hi ha llum a l'escala el problema és meu i no de la companyia. Jo deman que com ho sap ja que tenc els diferencials aixecats, ho sigui que de moment no hi arriba corrent. Em diu que ho demani als veïns. I, ara per ara, no en tenc cap. Insisteix en que s'ho mirin i ella insisteix en que la culpa no és de la companyia que m'he de cercar un electricista. tira i afluixa i més tira i afluixa. Bé, em diu que si ella m'envia un electricista la quota és de 160€.
Son les vuit i mitja del capvespre del dissabte de carnaval. A qui trobaré ara? Seguesc demanant que com sap que és un problema meu i no de la companyia. Al final deman que m'envii el tècnic, que sí és culpa de la meva instal·lació em faré càrrec de les despeses i que sí no, no. Que he de fer? No sé des de quan no tenc llum i només falta que faixi malbé el que hi ha a la nevera i als congeladors!

Venen els tècnics. Son d'una altra companyia. Quasi bé, el primer que em diuen és que sí és de la meva responsabilitat hauré d'assumir el pagament.

Comencen a mirar. Els fusibles generals de la instal·lació estan bé. Es miren una altra caixa i uep, aquesta tampoc reb corrent. Ara ja som al carrer. El fusible de la subministradora està completament cremat. Els vianants, a més de mirar les disfresses també miren als operaris dalt l'escala. Baraten el fusible. Es fa la llum. L'encarregat em diu que l'avaria és de la companyia i que no he de pagar res. Així i tot els don una propina perquè es preguin unes cerveses a la meva salut.

Si hagués trobat un professional l'hagués tingut que pagar per dir-me que el problema era de la companyia i que aquesta ho havia de solucionar. Quina collonada.

Ara tenc llum i.. estic un poc més tranquil.

1 comentari:

  1. Això a casa ha passat més d'una vegada i, per sort, quasdi sempre las responsabilitat han estat d'ells, pel vent, els llamps, la pluja o el bon manteniment que en fan de les línies!!! Un consell: si et torna a passar, millor que no, com no s'hi veu, insisteix en que no saps el número de contracte i acabaran acceptat el teu nombre de DBI. Marga M

    ResponElimina